22 D’OCTUBRE
DE LA REALITAT ÍNTIMA A LA SOCIAL
18 a 21 h. Espai 4. La Virreina Centre de la Imatge.
Xerrades en català i castellà.
La subversió de la realitat, Israel Ariño
Fotografiar l’evident o el suggeriment; traspassar el descriptiu per a mostrar l’ocult: subvertir l’aparença. En l’espai geogràfic -territori i habitants- com l’espai mental de l’experiència íntima, esdevé la dimensió poètica de la fotografia.
Avui penso en un autoretrat per allunyar al jo de la dissolució (*), Sandy Moldavia
A partir del concepte d’extimitat i d’una selecció d’obres de la mateixa artista, es parlarà sobre el desig d’un jo que cerca, a través de l’autorepresentació, trobar en allò comú i allò universal formes de narrar les contradiccions del sistema capitalista.
(*) Del primer Diari d’Anaïs Nin.
Colección de cuandos, Juanan Requena
Hablan las fotografías de la duración de lo que se creyó por un instante, o de su frágil estancia al menos.
De todo cuanto un día fue raíz y temblará en tus manos desde entonces. De las marcas sobre las páginas compartidas.
De los vaivenes que siempre transforma el recuerdo. De la perenne búsqueda que borra respuestas porque no desea su final.
De cuanto crece invisible apenas y deja sobre la memoria cientos de pañuelos de bruma.
Apunts eròtics sobre la dialèctica entre allò polític i allò personal en allò femení, Juana Dolores
A partir de l’anàlisi de les línies teòriques i estètiques del meu treball, reflexionaré sobre la feminitat des de la seva dimensió sociocultural i des de la seva esfera íntima, explorant les seves capacitats de disrupció i les seves formes prefiguratives de dissidència, transgressió i subversió contra la normativitat i la moral capitalista.
23 D’OCTUBRE
DE LA REALITAT FÍSICA A LA IL·LUSÒRIA
18 a 21 h. Espai 4. La Virreina Centre de la Imatge.
Xerrada en anglès
The order of the Camera
L’obra de Michael Wesely, com la seva manera d’entendre la fotografia, va sorgir d’un interès profund per la càmera fotogràfica; aquest espai tridimensional que enquadra per recollir la llum i donar forma a una imatge.
El terme, càmera, procedeix de l’italià, càmera, vol dir -simplement- habitació. Cap al 1989, quan es van celebrar els 150 anys del naixement de la fotografia, l’autor va canalitzar el treball sobre el fonament tècnic integrat en aquesta estada de llum i, en concret, en el que permet explorar els límits del temps d’exposició.
La seva afinitat única amb The order of the camera us permet construir imatges de la realitat en què explora el concepte de temps, diferents condicions d’obertura i una altra idea d’enfocament. En totes aquestes sèries d’obres transcendeix la representació clàssica de l’instant fotogràfic.
24 D’OCTUBRE
DE LA REALITAT VISIBLE A LA IMAGINADA
18 a 21 h. Espai 4. La Virreina Centre de la Imatge.
Xerrades en català
Tanit Plana i Josep Maria Ganyet dirigiran aquesta sessió, explorant la transició de la realitat visible, tangible, cap a una dimensió imaginada i conceptual. Mitjançant les seves obres, abordaran com la fotografia pot ser utilitzada per reinterpretar i reinventar la realitat, donant lloc a noves narratives i significats simbòlics.
La màquina queer, Tanit Plana
Agafar de la mà la intel·ligència artificial i portar-la de passeig cap a on no se suposa que hi ha d’anar. Pels marges.
Desviar-la per poder disparar contra tots els mecanismes que la constitueixen, que perpetuen models socials, econòmics i geopolítics caducats.
És un intent, un gest poètic i polític, d’abraçar tantes contradiccions com sigui possible en la creació, els usos i l’exploració dels mètodes sintètics.
Urgeix la necessitat i el desig d’acostament per establir una possible relació amb la màquina i més enllà. Entrar en contacte a través del joc i la creació per poder pensar críticament sobre els nous contextos (i les problemàtiques associades a ells) que ens són proposats mitjançant l’anomenada intel·ligència artificial.
No hi ha el que la màquina pot o el que la màquina fa, no és ella o nosaltres. La màquina sóc jo. La màquina ets tu.
La IA generativa: de Sócrates a Frankenstein, Josep Maria Ganyet
Es pot establir una analogia entre l’oposició de Sòcrates a la tecnologia de la paraula escrita (els nostres joves perdran la capacitat de memoritzar) i l’oposició a la IA per part de la comunitat creativa.La generació d’IA ens farà oblidar com crear? Una altra analogia la trobem als processos de creació amb IA generativa on persona i màquina creen a partir de peces preexistents com en el cas del Dr. Frankenstein i el seu monstre. Ens pot acabar matant el monstre? O, per contra, ens pot desfer dels treballs repetitius.