ISRAEL ARIÑO (Barcelona, 1974)
Des dels seus inicis, el treball d’Israel Ariño es concep sobre l’acte de veure. Els seus projectes s’arrelen, segons les seves paraules: “des del desig que les imatges continguin i expressin l’invisible, allò que s’amaga darrere d’una imatge, allò que suggereix, allò que ens fa somiar”. Sensible a la llum i a la matèria, l’autor proposa una fotografia on el llenguatge és un mitjà per a qüestionar, transcendir i reinventar la realitat.
Israel Ariño trasllada el seu descobrir de territoris i històries -on la seva sensorialitat es revela poètica- a nombrosos llibres d’artista autopublicats i set monografies editades per Edicions Anòmales.
La seva obra s’exposa amb assiduïtat i forma part de prestigioses col·leccions, com la Neuflize de París, la del Musée de l’Elysée de Lausanne, la de la Bibliothèque Nationale de France, del Museu Art Contemporani de Barcelona, etc.).
Paral·lelament a la seva labor fotogràfica, exerceix la docència des de 2005 i, des de 2013, com a editor d’Edicions Anòmales. En 2019 crea, juntament amb Clara Gassull, l’espai cultural LaBabuch, lloc d’experimentació i recerca sobre docència i narratives alternatives.
La seva obra està representada per la Galerie VU (París), Box Galerie (Brussel·les), Tosei Gallery (Tòquio) i Espace JB (Ginebra).
JUANA DOLORES (El Prat de Llobregat, 1992)
Va estudiar Interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre (Barcelona). Actriu de formació, escriu i dirigeix les seves pròpies obres de teatre com ara HIT ME IF I’M PRETTY o la princesa moderna (2022). També és poeta i vídeoartista. A destacar, el poemari Bijuteria (56è premi de poesia catalana Amadeu Oller, 2020, ed. Galerada) i la peça audiovisual MISS UNIVERSO (2021).
El seu treball sorgeix de la dialèctica entre la política i l’estètica.
Actualment, dedica les seves investigacions i reflexions artístiques a les potencialitats revolucionàries i propagandístiques de la bellesa de la ficció i del realisme socialistes, i a l’estudi de la feminitat, la sexualitat, el desig, l’erotisme i la pornografia.
JOSEP MARIA GANYET (Vic, 1965)
Enginyer informàtic per la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’especialitat d’Intel·ligència Artificial. Ha treballat en el camp de la Interacció Humana amb els ordinadors, disseny, ensenyament i comunicació en empreses com IBM, Deutsche Bank i Gotomedia. Ha creat empreses en els sectors del disseny, la comunicació i l’arqueologia.
Actualment dirigeix l’agència digital Mortensen, imparteix classes de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i dicta conferències. Col·labora a La Vanguardia, Via Empresa, TV3, Catalunya Ràdio i el Cavall Fort.
SANDY MOLDAVIA (Barcelona, 1994)
Màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (UB, 2019), graduada en Arts i Disseny i especialitzada en Narració Visual (Massana, 2016).
Artista visual que investiga les poètiques del fracàs derivades del capitalisme a través d’una lectura crítica sobre el context social que l’envolta, fent ús del fotomuntatge, l’escriptura i el brodat.
Ha exposat, Fracasada, al programa Mirada Pilot (2020), guanyadora de la beca Art Jove 2021 amb el seu projecte, *_I LOVE YOU WITH ALL MY HEART_* exposat a Sala d’Art Jove (2021) i a A Cobert (2023). Amb Pluja Àcida ha fet voltar el projecte, *BON DIA // BONA NIT*, per La Farinera del Clot, Can Basté, el C.C. i l’Espai de Gent Gran Baró de Viver al programa Temporals (2022-2023); i, paral·lelament, realitza tallers artístics dins del col·lectiu @HYBRIS.VIRAL.
TANIT PLANA (Barcelona, 1975)
Tanit Plana és una fotògrafa llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i Màster Professorat de Secundària.
Els seus processos d’investigació i producció artística han rebut la beca Leonardo de la Fundación BBVA el 2016 i Propuestas Vegap 2021, Art for Change 2022 de la Fundació la Caixa, entre d’altres.
Una retrospectiva de la seva obra, amb especial èmfasi en portar a la llum les infraestructures d’internet a través del projecte ESCALA Y FRAGMENTO, s’ha pogut veure a la Sala Canal de Isabel II de Madrid (2019). La proposta PART de moviment contemporani al voltant de les violències sobre els cossos gestants es va mostrar a L’Auditori de Barcelona (2021) i PUBER, l’exploració de l’adolescència i les seves pràctiques socioculturals a través del retrat, a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona (2021).
La seva relació amb la pedagogia de la imatge així com els processos de mediació triangulant cos, política i imatge han estat una constant en la seva trajectòria. És col·laboradora habitual d’A Bao A Qu, tutora dels Treballs de Fi de Grau de fotografia a IDEP des del 2011 i professora del Màster de fotografia creativa i nous formats audiovisuals a l’ESCAC (2023-24).
Juanan Requena (Nauchipán, 1983)
* una biografía poética – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – Fueron las fotos de la tienda de campaña en mitad de Cazorla y el Seat 128 blanco, las de la Pentax, las de color Kodak, nosotros hacemos el resto, las de las carreteras y las balas de paja en los campeonatos de Rallies nacionales, la del chaval incrédulo sobre la moto de Aspar. Y al volver de cada viaje revivir la aventura otra vez: montar todos los trastos, desenredar cables, encender el proyector de diapos y escuchar el sonido cada vez que pasaba la foto. Las tardes de domingo en casa, la luz temblorosa sobre la pantalla, los recuerdos, salvar el paso del tiempo. Ya tenía el impulso, el significado de mirar. Todo eso creció dentro de mí. Años después fueron mis fugas y mis regresos, cambié de lugares y de vistas, quise ser deriva decidido a la conquista de aquella misma luz. La velada luz que siempre acompaña a los recuerdos. Entonces llegaron la primera réflex de segunda mano, los manuales básicos en una biblioteca cerca del mar, las cámaras de juguete, las Polaroids de antes y la Nikon que rescaté de la basura, los carretes baratos y de tres en tres, la espera en las puertas de las tiendas de revelado, mate por favor, 7 x 10, gracias, en menos de una hora, un curso de iniciación al laboratorio, apretar el botón sin pensar, la compañía, el disparo desde el corazón, los diarios y el sentido. Los tiempos cambiaron, crecieron las ideas nómadas y se desbordaron cada año las libretas. Pero aún hoy, todavía y como nunca, el impulso sigue siendo regresar a la calidez de aquella luz.
MICHAEL WESELY (Munic, 1963)
Michael Wesely, nascut a Munic en 1963, va estudiar en el Bayerische Staatslehranstalt für Photographie de 1986 a 1988 i en la Akademie der Bildenden Künste Munic de 1988 a 1994. Amb les seves llargues exposicions, capta processos que s’estenen durant minuts, moltes hores i fins i tot anys, i capta el pas del temps: persones que romanen més o menys quietes durant cinc minuts, plantes que floreixen i es marceixen en uns dies, arquitectura en construcció durant anys.
En projectes de llarga durada, ha fotografiat la construcció de diverses estructures urbanes importants a Berlín, São Paulo i altres ciutats. Des de l’any 2000, viu i treballa a Berlín.